El volum reuneix les aportacions llegides en la secció sobre literatura catalana que va tenir lloc amb ocasió del 22è Colloqui Germano-Català, celebrat a la Universitat de Viena del 23 al 26 de setembre de 2010. Ofereix un panorama ampli dels temes tractats i les perspectives adoptades pels investigadors que hi van participar, i pot servir d‘introducció per al lector interessat en la riquesa i l‘evolució de la literatura catalana durant el segle XX i fins a l‘actualitat.

Eberhard Geisler va néixer el 1950 a Bad Homburg. Va cursar estudis de Filologia Romànica i Germànica. Es va doctorar a Göttingen el 1978. Fou professor ajudant al Departament de Literatura General i Comparada de la Universitat Lliure de Berlín. D'ençà de l'any 1995 és catedràtic de Literatures Iberoromàniques al Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Magúncia.

Contingut: Eberhard Geisler: Nota preliminar – Isabel Marcillas Piquer: Dona i rol social en els textos d’Aurora Bertrana – Maria Dasca: Notes sobre la recepció crítica de la narrativa de Faulkner i Hemingway en la literatura catalana dels anys 40 i 50 – Vicent Simbor Roig: Joan Fuster: La construcció del circuit literari català des del País Valencià – Marina Gustà: De La vida amarga a Relacions. Quaranta anys de narrativa planiana – Tilbert Dídac Stegmann: Joan Brossa entre paraula i vida – Pilar Godayol: Cap a una genealogia femenina catalana: Capmany, Roig i Marçal – Antoni Maestre: La narrativa experimental de Quim Monzó – Luisa Cotoner Cerdó: Mallorca versus Barcelona a l’obra narrativa de Carme Riera: memòria d’una dissemblança – M. Àngels Francés Díez: Des dels marges: Els personatges femenins de Maria Barbal (1980 ff.) – Maridès Soler: El fanatisme políticoreligiós i ètnic a la tragèdia (1888) d’Àngel Guimerà i al musical (1988) de Xavier Bru de Sala i Dagoll Dagom – Anna Esteve Guillén: Deconstruint l’aventura: un recorregut pels dietaris de viatge – Núria Codina Solà: Najat El Hachmi i la literatura transcultural a Catalunya – Gero Arnscheidt: , ‹30 Minuts› y un éxito literario. Del documental televisivo a la docuficción de Carles Porta – Eberhard Geisler: Buscant la correspondència. Ernest Farrés escriu sobre Edward Hopper – Manfred Tietz: La (re)construcció de l’edat mitjana catalana en una novel·la d’èxit: , d’Ildefonso Falcones – Pere Joan Tous: Literatura i filiació: Lovely o la memòria poètica d’Antònia Vicens. Inhaltsverzeichnis